dimecres, 3 de maig de 2017

LA BARCELONA DEL LLUISET SERRACANT, UN HOME ANOMENAT FLOR DE OTOÑO

Lluís Serracant va ser un conegut personatge de la nit barcelonina dels anys 20. La seva història va inspirar l'obra teatral de José María Rodríguez Méndez, Flor de Otoño. El 1978 Pedro Olea va portar aquesta obra al cinema amb José Sacristán interpretant el paper del Lluiset.






No està clar que Flor de Otoño fos Lluís Serracant, el nom ve de l'obra de teatre, Paco Villar a "La Criolla , la puerta dorada del Barrio Chino" ho deixa a l'aire. Tampoc la seva presència a Bataclan, totes les imatges i referències el situen a La Criolla o Ca'l Sacristà





Sembla ser que era un advocat que defensava a delinqüents i anarquistes, que pertanyia a una família "ben-pensant" de Barcelona, ​​que suposadament actuava transvestit al Bataclan, que era assidu de la Criolla o Ca'l Sacristà i que va ser executat després d'estar involucrat en un atemptat anarquista.

Com mostro en la imatge compartida el seu aspecte no s'assembla al dels actors que l'han interpretat en el cinema o el teatre. És el retrat d'un jove d'uns trenta anys, amb els llavis pintats, les celles arreglades i que vesteix amb elegància. 

En altres fotos li podem trobar amb aquesta marabunta de personatges que es movia pels barris baixos de la nit barcelonina. En la primera apareix al costat de Pepe de la Criolla, empresari que administrava aquest local i el Barcelona de Noche, assassinat al maig de 1936. Un altre dels que apareix en aquesta imatge és el pistoler conegut com al "Trotski", al servei del sindicat del crim que assassinava a gent com el Lluiset, la imatge és a un reservat de la Criolla. Era un món transversal i canalla, en què xulos, prostituts, mariners, contrabandistes compartien espai amb anarquistes, intel·lectuals i "gent de bé" que buscava un bon rotllet nocturn o anava a tafanejar la mala fama del local . 



La Criolla i Ca'l Sacristà no eren locals destinats a albergar un públic homosexual. Van créixer al costat del port i era lloc freqüentat per mariners i contrabandistes. A ells a poc a poc es van anar unint carteristes, prostitutes, "senyors que passaven per allí" i joves transvestits que esperaven enxampar aquests senyors, especialment a la seva cartera.

Genet en el seu "Diari d'un Lladre" explica com als joves que volien aconseguir els favors sexuals i econòmics de la clientela, havien d'anar transvestits, en cas contrari eren expulsats. Eduardo Mendoza, a "La Ciutat dels Prodigis", explica com un propietari d'una pensió es vestia de gitana per anar a "enxampar" algun mariner borratxo o desesperat que li fes feliç.




La fama d'aquests locals va arribar al cinema. El film "La bandera" ens mostra a un Jean Gabin, dins de la d'un local que suposadament es La Criolla, envoltat de transvestits aflamencats.

Tan el film com l'obre de teatre senyala la mort de Flor de Otoño a conseqüència d'un intent d'atemptat contra Primo de Rivera. La realitat es que la majoria d'imatges que tenim d'ell son dels anys de la república. El personatge desapareix després d'un intent d'assalt anarquista al cartell de les Drassanes, sembla que havia d'entregar explosius als llibertaris. 

Més

La Criolla (introducción)

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino, de Paco Villar

LA CRIOLLA. Dancing. Carrer Cid 10. (1925-1938)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

CIRURGIANS I EL SANT OFICI, UNA HISTÒRIA DE TERROR

La funció dels cirurgians del Sant Ofici poca cosa tenia a veure amb els preceptes del jurament hipocràtic.   Jurament hipocràtic: Ἃ δ&...