dimecres, 2 de maig del 2018

EMMA GOLDMAN A BARCELONA AMB LA CNT

El 18 d'octubre de 1936 Emma Goldman es va dirigir a una entregada multitud que va anar a escoltar-la a un míting de suport al bàndol republicà a Barcelona. Hoover deia que era la dona més perillosa d'Amèrica.

Barcelona, octubre 1936. Arxiu de la CNT. 


Va conèixer l'estigma de la discriminació al gueto jueu de la seva ciutat natal Kaunas o l'explotació treballant en una fàbrica tèxtil en els Estats Units. El 1886 l'execució de quatre anarquistes a Chicago la va convertir en una activista llibertària. No només defensava els drets dels treballadors, també ho feia de l'ateisme, de la llibertat sexual o del feminisme. Seguidora del pensament filosòfic de Piot Kropotkin: "Demaneu treball, si no us ho donen, demaneu pa, i si no us donen ni pa ni treball, agafeu el pa" (La Conquesta del Pa). Va ser detinguda en diverses ocasions, l'última vegada acusada de temptativa d'assassinat del President dels Estats Units. També ho va ser per defensar la contracepció o per atacar el servei militar.

Després acusar-la J. Edgar Hoover de ser la dona més perillosa d'Amèrica, va ser deportada a Rússia en 1920. Encara que havia donat suport a la unitat d'acció de comunistes i anarquistes, Emma es va emportar una gran desil·lusió davant la revolució russa, emigrant al Canadà.

El 1936 va donar suport als anarquistes espanyols en contra de l'aixecament feixista del general Franco. A un míting a Barcelona es xifra en 16000 els entusiastes assistents a l'acte. Aquí va conèixer a Buenaventura Durruti, escrivint un emotiu article en morir aquest(1)


Emma visita al Front de l'Aragó


El 1937 torna a Barcelona, on es mostra menys entusiasta i pessimista, i parla d'errors. Emma reflexiona sobre la contradicció que representa la presència dels anarquistes al poder i es mostra lleugerament crítica amb la CNT, a qui dóna plenament suport:

"La CNT hace concesiones exageradas sin necesidad, pero todos los compañeros con quienes tomo contacto y que interrogo están obsesionados por la necesidad de ganar la guerra y aniquilar el fascismo, ¡razón por la cual se dicen forzados a doblegarse, callar y tolerar resignados la arbitrariedad del querido hermano en antifascismo! A mi parecer enjuician mal la situación, y puedes entender que tengo una buena respuesta porque si es muy verdadero que es necesario combatir el fascismo hasta el final, no puedo admitir en absoluto que se tenga que tolerar otro fascismo más peligroso y nefasto, enmascarado de popular, y que se deba ceder y ceder siempre hasta el punto de hacer de la CNT, la más fuerte de las fracciones antifascistas, una criada menor de edad y despreciable." (2)



Emma amb la feminista anarquista Lucía Sánchez Saornil.

Després de la Guerra Civil de nou l'exili, cap país la va acceptar, passant pel Canadà o Anglaterra gràcies al suport dels laboristes. Poc abans de morir va donar un míting a Toronto davant 25.000 persones. Només després de morir va poder tornar a USA.

Emma va defensar poder estimar lliurement i sense lligams, atacava el matrimoni i considerava que la contracepció feia a la dona lliure. En defensar que cadascú era lliure d'estimar a qui volgués estava defensant obertament les relacions homosexuals, fet que no va agradar als anarquistes del seu temps que mantenien actituds molt contraries a l'homosexualitat.

"Perquè la dona arribi a la seva veritable emancipació ha de deixar de banda les ridícules nocions que ser estimada, estar compromesa i ser mare, és sinònim d'estar esclavitzada o subordinada."

A la puritana Amèrica ella va sortir en defensa d'Oscar Wilde dins del seu compromís contra l'estigmatització de l'homosexualitat, es va enfrontar amb diversos grups feministes per no entendre el seu antagonisme amb el gènere masculí.

El 1981 Mauren Stapleton la va interpretar en el film Reds guanyant un premi oscar pel seu paper.


Maureen Stapleton com a Emma Goldman


NOTES:

(1) Escrits Emma Goldman http://www.lib.berkeley.edu/goldman/
(2)  Entrevista efectuada el 6 d'octubre de 1937 per   Domenico Ludovic, publicat a   Il Risveglio Anarchico, Ginebra  https://periodicolaboina.wordpress.com/2017/10/02/entrevista-emma-goldman-sobre-la-guerra-civil-espanola/

Més informació:

Diccionari anarquista d'emergència, Iván Darío Álvarez Juan Manuel Roca Norma Editorial

1 comentari:

  1. Avui el seu missatge seria més comprensible. Una dona avançada al seu temps.

    ResponElimina